Atzar i probabilitat: Llei dels Grans Nombres. | |
Estadística i Probabilitat | |
La llei dels grans nombres. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Considerarem un experiment que es fa servir en els partits del futbol per tal de decidir quin dels dos equips centrarà. Consisteix, com saps, en llançar una moneda a l'aire i apostar per una de les dues possibilitats que hi ha: que surti cara (c) o que surti creu (+). a) Aplica la regla de Laplace per a calcular les probabilitats següents: p(c)= p(+)= b) Llança una moneda a l'aire 50 vegades (equival a llançar 10 monedes 5 vegades) i anota quantes vegades ha sortit cara. Pots fer aquest experiment amb l'escena que trobaràs tot seguit. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
c) Fes a la teva llibreta una taula com aquesta i ves comptant les vegades que ha sortit cara para anotar-l'hi:
|
d) Representa a l'escena adjunta el nombre de llançaments acumulat (a l'eix X) i la freqüència relativa corresponent (a l'eixY). Hauràs observat que la freqüència relativa s'acosta molt a 0.5 (probabilitat de sortir cara en llançar una moneda) i cada cop més, a mida que augmenta el nombre de llançaments. |
|
| |
Podem resumir tot l'anterior en la conclusió següent: En un experiment aleatori, la freqüència relativa d'un esdevenimet s'acosta cada cop més a la seva probabilitat teórica a mida que augmenta el nombre de proves que s'efectuen. Aquesta és l'anomenada Llei de l'Atzar o Llei dels Grans Nombres. |
Ángela Núñez Castaín
Versió en català: Conxa Sanchis Sanz |
||
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Año 2010 | ||
Els continguts d'aquesta unitat didàctica estan sota una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.