Atzar i probabilitat: esdeveniments elementals.
Estadística i Probabilitat

Esdeveniments equiprobables.

Aquí tenim una simulació d'un dau tetraèdric. Té quatre cares, i el nombre que comptem com el que que ha sortit és el de la base. A l'escena es suposa que hem tirat un cop el dau i ha sortit el nombre que s'indica. Segueix les instruccions que es donen al marge i respon a les preguntes que se't fan seguidament.

Fixa't en el nombre que apareix a la base del tetraedre. Aquest és el nombre que surt cada cop que "tirem" el dau.

Després clica a la fletxeta blava que està en el control del nombre que s'ha obtingut.

Cada cop que ho facis s'afegirà el resultat obtingut a la taula adjunta i es farà una altra "tirada".

1.Tira el dau tetraèdric d'aquesta escena 50 vegades i fixa't bé en les freqüències absolutes i relatives que han sortit (no ho esborris, o sigui: no cliquis a Inici)
-Quin nombre ha sortit amb freqüència relativa més gran? I amb la més petita?
-Calcula la diferència entre les freqüències relatives major i menor.

2. Continua tirant el dau 50 vegades més, o sigui en total 100 cops. Observa novament les freqüències absolutes i relatives.
- Quina és la probabilitat que surti un 1 en aquest dau?, i un 2?, i un 3?, i un 4?
- Quin dels nombres és el més probable? (no esborris)

3. Anota a la teva llibreta els resultats obtinguts en la taula, i calcula el percentatge de vegades que ha sortit cada nombre sobre el total de tirades.
- Són molt diferents els percentatges obtinguts?

4. Imagina't que aquest experiment el fessin totes les classes del teu centre i s'ajuntessin tots els resultats. Què creus que passaria? Per què?

Hem jugat amb un dau virtual. Si ho haguéssim fet amb un dau real hauríem obtingut uns resultats similars. Això ens porta a enunciar la conclusió següent:

Tots els nombres del dau tenen les mateixes possibilitats de sortir. Es diu que tenen la mateixa probabilitat , o també, que són esdeveniments equiprobables.


Esdeveniments no equiprobables.

Començarem l'estudi d'aquest capítol amb una carrera de cotxes. A les escenas següents tenim el llançament de dos daus y els cotxes de la carrera.

Els cotxes d'aquest joc es mouen de la manera següent: es llancen els dos daus, i el cotxe amb nombre igual a la suma de les puntuacions avança una casella, arrossegant-lo amb el ratolí.
JUGA i VEGEM QUI GUANYA!
   

En acabar el joc, i un cop hagis pres nota de quin ha estat el cotxe guanyador, fixa't en la posició en què han quedat tots els cotxes.
Creus que tots tenien la mateixa probabilitat de guanyar?

azar_01.gif (3858 bytes)

 

Observa atentament aquesta taula i intenta relacionar-la amb el resultat del joc.

 

Les sumes dels dos daus NO tenen la mateixa probabilitat. Es diu que són ESDEVENIMENTS NO EQUIPROBABLES.


La regla de Laplace.

En aquesta urna tenim 10 boles de la mateixa mida però de colors diferents.
Es fa l'experiment de treure una bola a l'atzar (sense mirar)

  

Considera els esdeveniments següents:
a) Surt bola vermella
b) Surt bola verda
c) Surt bola vermella, groga o marró
d) Surt bola blava o verda
e) Surt bola groga

En aquesta escena pots treure cada bola de l'urna arrossegant-la amb el ratolí.

Quins d'aquests esdeveniments són equiprobables?

Suposa que fas l'experiment de treure una bola a l'atzar un milió de vegades.

- Quantes vegades creus que sortirà, aproximadament, cada tipus de bola?
- Quina fracció del total representa?

Si estàs considerant l'esdeveniment "treure bola vermella", el nombre de boles vermelles que hi ha a l'urna es diu "nombre de casos favorables" (favorables a l'esdeveniment), i el nombre total de boles que hi ha a l'urna es diu "nombre de casos possibles"

Es diu PROBABILITAT TEÒRICA d'un esdeveniment A, i s'escriu p(A), al quocient:

azar_02.gif (1880 bytes)

Aquesta forma de calcular la probabilitat d'un esdeveniment es coneix amb el nom de REGLA DE LAPLACE. Aquesta regla només es pot aplicar a un esdeveniment si tots els casos possibles són equiprobables.
 

Per tant, la probabilitat de treure bola vermella de l'urna anterior serà: azar_03.gif (1486 bytes)
I la probabilitat de treure bola verda serà: azar_04.gif (1568 bytes)
Anàlogament p(bola groga) = p(bola blava ) = p(bola marró) = 0.2

 

-Quina és la probabilitat que en treure una bola sigui blava o verda? (Mira primero cuántos son ahora los casos favorables sacando de la urna las bolas que nos interesa)

- Quina és la probabilitat que en treure una bola sigui vermella, groga o marró? (Abans, mira quants són ara els casos favorables treient de l'urna les boles que ens interessen)

Exercici 1

Quina és la probabilitat que passin els esdeveniments següents, en llançar un dau tetraèdric, o sigui de quatre cares? (tens l'escena en aquesta mateixa pàgina, més amunt):

a) Treure el número 3.
b) Treure un nombre parell.
c) Treure un nombre més gran que 1
d) Treure el número 8
e) Treure un nombre més petit que 5


Esdeveniment segur i esdeveniment impossible.

Hauràs observat a l'exercici anterior que la resposta a la pregunta d) és zero.

És a dir , la probabilitat que en llançar un dau de quatre cares surti el número 8 es zero, perquè hi ha zero casos favorables. Es diu que és un esdeveniment impossible i la seva probabilitat és zero.

En canvi, la resposta a l'apartat e) és 1, perquè tots els casos possibles són favorables: tots els nombres d'un dau de quatre cares són més petits que 5. Es diu que és un esdeveniment segur i la seva probabilitat és 1.

També hauràs observat que la resta de les probabilitats que has calculat estan entre zero i ú.

Exercici 2

Quina és la probabilitat que en tirar dos daus de sis cares la suma dels punts sigui la que s'indica als diferents apartats?:(pots fer servir la imatge del dòmino)

  1. 3
  2. 5
  3. 7
  4. nombre parell
  5. Múltiple de 3

Volver al índice Atrás adelante
Ángela Núñez Castaín

Versió en català: Conxa Sanchis Sanz

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Año 2010

Licencia de Creative Commons
Els contingut s d'aquesta unitat didàctica estan sota una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.